Palau-solità i Plegamans és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol.licitaren una casa del comú. Del 1939 a l’any 2000 s’anomenà Palau de Plegamans. Anteriorment, el nom amb què es coneixia el poble era Palau-solità.
L’edifici data d’aproximadament el segle XVII, tot i que va ser totalment reformat l’any 1868 degut a la precària situació que presentava. L’ús original va ser de Casa del Comú, però va funcionar com a hostal durant molts anys. També ha tingut ús com a escola en la part dels baixos. La façana nord fou remodelada per l’arquitecte modernista Antoni Falguera i Sivilla, a principis del segle xx.
Situat al capdamunt del turo de Plegamans, el Castell de Plegamans ha tingut un pes important en la història del municipi, la comarca i el país. La seva construcció data d’entre el segle X i el XV dependent de la zona del castell. El membre més destacat de la família, i propietari del mateix edifici, va ser Ramon de Plegamans, veguer i batlle de la ciutat de Barcelona. És un dels símbols principals del municipi.
Al segle xii es va afegir l’església de Santa Maria de Palau-solità (declarada Bé Cultural d’Interès Local) al nucli històric, esdevenint tota la seva pròxima rodalia una sagrera, és a dir, aquell espai sota jurisdicció directa de la parròquia i lloc de referència social, conservant-ne la denominació fins avui dia. Actualment, el nucli vell de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità està format per uns petits grups de cases, la parròquia, el cementiri i una petita i plàcida plaça, constituint un bucòlic racó de pau. L’església de Santa Maria de Palau-solità és originàriament d’estil romànic però amb evidents posteriors transformacions.
L’antiga església de Plegamans estava situada, fins a l’any 1936, en un altre indret, al costat de can Gordi. L’edifici actual va ser construït entre 1942 i 1944. La façana s’obre amb una gran rosassa, feta l’any 1955, època en la qual Jaume Busquets va pintar els frescos de l’absis. El campanar es va alçar l’any 1992 i el porxo d’entrada el 1998.
LA MEVA: població desordenada, gens bonica, laberíntica en el seu nucli històric, típica del Vallès.
CATALONIA-welcome 