Calella

Si dues amistats, una de Girona i l’altra de Barcelona, cerquessin on quedar, Calella seria un bon punt de trobada, ja que es troba just a 50 quilòmetres de les dues ciutats. Rep els noms de Calella de la Costa o el popular Calella dels Alemanys, per diferenciar-la de la seva homònima, Calella de Palafrugell.

Calella té carta de població des de l’any 1338, atorgat pel vescomte Bernat II de Cabrera i el títol de ciutat el posseeix des de l’any 1925, quan Alfons XII li va concedir per la seva important indústria tèxtil.

La primera impressió que un rep en endinsar-se en aquesta població del Maresme és la de la seva morfologia urbana, tipus “eixample”, amb carrers rectes, estrets i perpendiculars formant les conegudes illes al llarg dels seus 8 km2.

L’església parroquial de Santa Maria i Sant Nicolau, del segle XVI i d’estil neoclàssic-barroc. De creu llatina, té una història atzarosa, amb tres destruccions causades per un terratrèmol, per un defecte de construcció i per un incendi que va patir durant la Guerra Civil.

Una oferta de prop de tres quilòmetres de longitud de platges i més de 180.000 m2 de sorra daurada i neta, aigües blaves, permet gaudir al visitant d’una destinació amb una singularitat pròpia. 

La celebració del mercat era tot un esdeveniment en aquells temps. El mercat setmanal es va celebrar en aquesta plaça des l’any 1328 fins a principis del segle XX. La plaça era el centre de la vida social del municipi ja que vivien les famílies més importants.

El Far de Calella es troba situat al cim d’un promontoi d’uns 50 metres d’altitud. Al lloc on ara hi ha el far, hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa, que vigilava les costes dels perills dels atacs dels pirates argelins. L’actual edifici es troba situat als 41°, 36’, 40” de latitud nord i als 8°, 51’, 38” de longitud est del meridià de Sant Ferran i està classificat com a far de tercer ordre.

Les zones naturals són el Parc Dalmau, el passeig de Manel Puigvert, passeig de Garbí o Les Torretes i la Roca Grossa.

El refugi antiaeri del Parc Dalmau ha esdevingut un bé cultural d’interès local, a través del qual es pot descobrir un dels capítols més important de la història de Calella: la guerra civil.

Molt aprop del refugi antiaeri en el mateix Parc Dalmau, trobarem el bust en record a Félix Rodríguez de la Fuente.

La forta vitalitat comercial al llarg del carrer Església i l’impuls cultural i esportiu, l’han portat a ser nomenada sovint com la capital de l’Alt Maresme.

LA MEVA: mai he vist un carrer amb tanta vitalitat durant tot l’any com el carrer Església. Calella és un poble envellit i em fa difícil entendre que la repercussió econòmica de tants anys de turisme no es vegi repercutit en la població.

GALERIA FOTOGRÀFICA

localització

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s