Punt estratègic important al llarg de la seva història. Poblat per ibers, romans, gots i sarraïns fins arribar al 982 en què ja apareix entre els béns del rei franc Lotari. No és, però, fins al segle XI quan es comença a tenir notícies segures del castell i del seu terme.
El carrer Major, el seu recorregut resulta força llarg, va des de la plaça Planell, situada al centre de la vila, fins a la plaça de l’Església, ubicada en un dels extrems de Ponts. Aquest carrer ha tingut sempre un caràcter menestral. Fins no fa gaire era habitat per artesans i comerciants que feien servir les plantes de les cases com a tallers o botigues. També hi tenien la residència professionals lliberals com metges, apotecaris, menestrals o notaris. Ara ja són pocs els comerciants que hi donen vida pròpia.
L’església parroquial de Santa Maria de Ponts és un temple gòtic construït de forma perpendicular al vessant de ponent de l’anomenada Costa de les Forques, al punt predominant de la qual es troba el conjunt integrat pel castell i l’església de Sant Pere de Ponts; en un nivell inferior, i també orientat a ponent, s’hi assenta l’antic nucli urbà de la vila de Ponts.
L’església romànica de Sant Pere de Ponts es troba situada en un planell que hi ha al vessant de migdia de la muntanya de Sant Pere, al cim de la qual es troben les ruïnes del castell de Ponts.
El Castell de Ponts es troba al cim del Tossa de les Forques sobre la vila de Ponts i damunt la confluència del riu Llobregós amb el riu Segre. És un dels més interessants i extensos de la comarca. És format per una torre circular, per un recinte sobirà que, a més de la torre mestra també incloïda altres construccions, i per un recinte jussà.
Els nuclis agregats a Ponts son Torreblanca, la Força i el Tossal.
LA MEVA: a destacar el carrer major, la seva col.legiata i el castell.
CATALONIA-welcome 