Portbou fou originàriament una cala i vall que pertanyia al monestir de Sant Quirze de Colera.
Posteriorment passà a mans de Sant Pere de Besalú i fou l’abat Francesc Melcior de Rocabruna i de Taberner qui l’any 1802 aconseguí, mitjançant una Reial Cèdula signada a la ciutat espanyola d’Aranjuez, que es pogués poblar la vall a canvi de construir casa i tenir-hi la residència.
Portbou se situa al nord-est de la comarca gironina de l’Alt Empordà, en el límit fronterer amb França. Aquesta singular ubicació va convertir a aquesta localitat, a partir de finals del segle XIX, en un dels principals accessos a Espanya i en un important nus de comunicacions.
Precisament, la seva estació de tren, construïda en 1929, és una de les construccions més importants de la vila.
Santa Maria de Portbou està situada dalt d’un turó i fou bastida a partir de l’any 1878 per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, a la part més enlairada del poble, pel servei religiós dels treballadors ferroviaris residents al poble. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici d’estil neogòtic i de dimensions considerables que destaca de forma notable dins el conjunt urbà de la població.
Passatges és el nom del Memorial que l’artista israelita Dani Karavan va realitzar a Portbou en homenatge a Walter Benjamin, amb motiu del 50 aniversari de la seva mort.
Portbou es troba envoltat per un litoral de penya-segats i abruptes vessants coberts de vegetació en el qual se succeeixen tranquil·les platges i cales com les de les Rates, Cala del Pi o Platja Gran, una de les principals de la localitat.
LA MEVA: Població que s’hi ha d’anar expressament, una mica descol·locada. Recordo de petit pujar al campanar en un dia de forta tramuntana.
CATALONIA-welcome 