L’orografia del terreny configura el paisatge urbà del poble en una vall perfilada pel torrent de la Bassa de la Màdria que es prolonga en la riera de Sant Pere fins a la seva desembocadura al mar.
Tancada pels turons d’en Cases i de Sant Mateu, la riera i els torrents delimiten uns eixos longitudinals de nord a sud que defineixen els carrers i enquadren les propietats.
L’antic edifici consistorial (1911-1929). Edifici projectat per Bonaventura Bassegoda el 1914. Pren com a referència la casa pairal catalana, amb un cos central de planta i dos pisos cobert a dues aigües, i dos cossos laterals de planta i pis coberts amb sengles terrasses. Per la part posterior l’edifici dibuixa una forma de «U» i té un cos estret adossat al centre.
Can Franquesa (Sant Jaume), és una masia senyorial del segle XVI-XVII, situada gairebé al centre del nucli urbà, molt a prop de l’Ajuntament (Riera de Sant Pere, 135).
Consta de dos cossos perpendiculars a l’angle dels quals hi ha una magnífica torre de defensa amb galeria i matacà al pis superior i, a sota, una finestra amb llinda gòtica.
La parròquia de Sant Pere va esdevenir el centre neuràlgic de la població, va aglutinar la societat i va organitzar el territori per tenir cura de les ànimes, però també de la producció agrícola, els excedents de la qual vehiculava a través de la recaptació del delme.
El jaciment de la Cadira del Bisbe, està situat en un turó de la vessant sud de la Serralada de Marina. D’una superfície de 29.967 m2, s’eleva 267 metres sobre el nivell del mar.
Tota l’àrea és un poblat ibèric fortificat que, tot i que va funcionar des de la segona meitat del segle VI a C fins la meitat del segle I a C., el període millor conegut correspon als segles IV i III aC. Conservat des de fa més de 2500 anys, esdevé un testimoni únic i irrepetible de la cultura ibèrica. Parcialment excavat, només es coneixen en profunditat els sectors superiors d’un carrer i dues cases, i la torre.
El Santuari de la M.D. de la Cisa, és un edifici religiós del s. XVIII i d’estil barroc.
La primera referència del santuari és del segle XIV i va ser construït sobre una restes romanes. Al llarg de la història ha sofert molts trasbalsos. Va ser refet el 1545 i incendiat durant la guerra de Successió per les tropes de Felip V (1713).
LA MEVA: típica población del Maresme, el rieral com a eix vertebrador.