Els primers testimonis de presència humana a Ripoll daten de l’edat del bronze (1500-600 aC.), quan sabem que un petit nucli humà de població vivia a prop dels rius Ter i Freser i a les muntanyes que donen personalitat a aquest indret. La troballa de destrals de bronze i algun dolmen així ho evidencia.
La vila té uns orígens estretament vinculats amb el Comte Guifré el Pelós, qui segons una llegenda creà la senyera, i el monestir benedictí de Santa Maria, amb un important pes en la història de Catalunya, pel seu poder polític, religiós, econòmic i cultural.
Visitar Santa Maria de Ripoll és acostar-se a un dels edificis més bells i evocadors de Catalunya. La portalada, la basílica i el claustre, en fan un conjunt únic, un gaudi per als amants de l’art. Però Ripoll transcendeix més enllà de les pedres. El comte Guifré el Pelós, l’abat Oliba, els comtes Ramon Berenguer III i IV o el bisbe Josep Morgades, són personatges cabdals de la nació i l’Església catalana, íntimament relacionats amb el monestir.
La parròquia deSanta Maria de Ripoll és la successora de la comunitat monàstica que durant segles va celebrar i difondre la fe en aquest mateix indret i malda també perquè la casa de Santa Maria continuï complint aquesta finalitat.
L’scriptorium és una exposició permanent sobre el món dels copistes ripollesos a l’edat mitjana que, de manera interactiva i didàctica, ofereix la possibilitat de conèixer el passat cultural de la població, en la producció i còpia de manuscrits, alguns dels quals van ser dels més importants d’Europa.
El museu etnogràfic es concep com un museu d’història i d’antropologia que té la missió de «treballar per a la recerca, la conservació, la interpretació i la difusió del patrimoni històric i cultural de la vila de Ripoll, de la comarca del Ripollès i dels Pirineus gironins, amb l’objectiu de contribuir decisivament al seu desenvolupament i projecció cultural i turística.
Al pont de l’Arquet hi ha el dibuix de com havia estat enmurellada la població al s. XIV.
La disposició geogràfica de la vila, dividida pels rius Ter i Freser ha fet que, en funció de l’expansió urbana, es construïssin un seguit de ponts i palanques – actualment n’hi ha dotze – a fi de facilitar la comunicació entre els diferents barris. El pont d’Olot i el pont del Raval són els primers que es bastiren, mentre que el símbol de la modernitat es troba en el pont de Ripoll dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava.
Ripoll per la seva situació estratègica de cruïlla de camins, i per la seva prematura activitat industrial i empresarial – el bressol de la proto-industrialització de Catalunya- ha estat sempre i al llarg de la història una vila receptiva. Aquesta diversitat d’influències culturals configuren la base de la riquesa humana, social i associativa de la nostra vila.
LA MEVA: població envellida en el seu conjunt però innovadora i rica en espais patrimonials.
CATALONIA-welcome 