Aquesta població del baix empordà va ser urbanitzada de principi del segle XX, entre la platja de Sant Pol i la de sa Conca. El nucli residencial originari està declarat com a conjunt històric protegit com a bé cultural d’interés nacional.
Construïda l’any 1941 segons projecte de Rafael Massó, continuat per Francesc Folguera, és una obra que es podria qualificar de noucentista o de neo-barroca, tot i que també incorpora elements gòtics originals del convent de Sant Francesc de Girona (les arcades del claustre), així com diverses portes, a més de dos sepulcres també d’època gòtica, procedents de la capella del castell de Foixà (una làpida de Bernat Guillem de Foixà, mort el 1362 i un sarcòfag de Guillem de Foixà, mort el 1459 i el seu fill fra Alemany, mort el 1476).
Va ser consagrada l’any 1942 i dedicada la Mare de Déu de l’Esperança en homenatge a Esperança Bru, vídua de Rafael Masó. Destaca especialment la portalada de pedra, que enllaça amb la fornícula i la rosassa, tot plegat ornamentat amb volutes i elements ornamentals típics del catàleg barroc.
El conjunt històric comença a l’entrada principal de la urbanització i segueix el traçat del camí de ronda marítim.
El 1932 s’inaugura l’Hostal de la Gavina encara que durant la guerra civil les obres es paralitzen i són represes a partir de 1940. S’inicien els treballs del camí de Ronda que vorejarà el mar. Amb el temps, aquesta urbanització esdevingué molt exclusiva i l’elit internacional s’hi féu construir xalets d’estiueig. Igualment, la presència de l’hotel de gran luxe La Gavina atragué grans personalitats, com a actors, actrius, escriptors o polítics. Actualment, la urbanització manté aquest estatut i personalitats catalanes hi tenen una residència de vacances.
La salinitat, l’exposició al vent, l’estabilitat del sòl i la vegetació, són elements determinants en la formació de les dunes. Del mar cap a terra, aquests factors varien i fan que en poc espai existeixin ambients diferents. La vegetació de les dunes és singular i adaptada a aquests exigents canviants condicions del medi, a S’Agaró en tenim un bon exemple.
El nom de «S’Agaró» podria provenir, segons Coromines, del mot seguer, ó d’altres fonts el citen com a relacionada amb la dels topònims «Sagar / Sagars / Sagàs».
LA MEVA: sens dubte és un dels llocs més bonics de la Costa Brava. Espectacular!
CATALONIA-welcome 