Sant Esteve de Sallent (Sallent, Bages) és una església romànica, de finals del segle xi, que formava part del castell d’aquesta població.
És una construcció de planta circular, la més gran de les dotze úniques documentades a Catalunya en aquest estil. Compta amb un absis i dues absidioles semicirculars, en disposició radial, orientats a llevant, amb una austera decoració d’arcuacions llombardes sota la cornisa de totes tres.
Es troba en l’antic recinte del castell, a la part més exterior, al límit del cingle sobre el Llobregat, la qual cosa la fa clarament visible des de lluny i, en concret, des de l’Eix del Llobregat.
Malgrat que l’església es trobava inicialment sota l’advocació de Sant Esteve, més habitualment és coneguda com a Sant Sebastià, la seva advocació posterior.
Fou reconstruïda, ‘quasi de bell nou sobretot gràcies a la iniciativa de la Confraria de la Trenta-sisena, de Sallent. Durà trenta-sis anys i es va inaugurar el 5 d’octubre de 2008.
LA MEVA: agraïr la Confradia de la Trenta-sisena per obrir-me l’església i tenir una xerrada d’història sobre aquests lloc.