La vila de Sant Feliu, que és el cap municipal, té el seu nucli dividit a banda i banda del Brugent. Està situada sobre l’eix que comunica Olot amb Santa Coloma de Farners, i als peus dels cingles de la Salut.
En el nucli antic, al costat del carrer Cantons Estrets i presidint la plaça de l’Església trobem l’església parroquial.
Aquest impressionant edifici va ser construït a les acaballes del segle XVI i a principis del segle XVII. La primera notícia de la parròquia de Sant Feliu data de 1039. Segurament es referia a una església romànica i abans una altra de preromànica. Al seu voltant s’hi ubicava el cementiri que hi va romandre fins a finals del segle XIX quan la població havia crescut.
L’església formava el centre de la sagrera osacrario (espai sagrat).
A partir de l’Edat Mitjana, els molins varen començar a formar part del paisatge de Sant Feliu, al costat del riu Brugent, de la riera de la Fàbrega o de la riera de Sant Iscle. Segons la documentació, la majoria de molins s’estableixen entre els segles XII i el XIV, si bé podrien ser molt més antics. Els molins juguen un paper clau dins l’economia almenys fins ben entrat el segle XX, quan deixen de funcionar en haver de competir amb les farineres elèctriques.
Tot el municipi forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i part del Sud, de l’ Espai d’Interès Natural del Collsacabra.
El Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut presideix la vall d’Hostoles, a recer del Collsacabra. Situat a 1000 m. d’altura pertany a la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, bisbat i província de Girona. És un excel·lent mirador per poder contemplar unes vistes meravelloses des dels Pirineus al cap de Creus.
LA MEVA: bonica població.
CATALONIA-welcome 