Sant Julià de Vilatorta

Durant molts anys el poble va ser conegut com a Sant Julià de les Olles, per la quantitat d’obradors de terrissa que hi havia. La població es formà a l’entorn del temple de Sant Julià que se sap que fou erigit i consagrat pel bisbe Idalguer entorn del 910. El nom de Vilatorta apareix per primera vegada en la documentació l’any 926.

Des de l’any 1945, Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons formen una sola entitat municipal. La frontera est del municipi constitueix la separació natural de la Plana de Vic i de les Guilleries, des del seu punt de coincidència amb els municipis de Taradell i Viladrau o collada del Vilar fins a Coll Pedrís, en la seva confluència amb Folgueroles i Vilanova de Sau.

S’anomena sagrera l’espai al voltant de l’església i el cementiri en què persones i béns estaven sota la protecció de la pau i treva. La sagrera de Sant Julià era un nucli de planta rectangular, format al voltant de l’església parroquial, que en constituïa aproximadament el centre. El nucli delimitava a ponent amb la línia que marca l’actual carrer del Montseny, a migdia amb la línia que fixa el petit carrer del Campanar, a llevant seguiria el límit exterior de les cases del carrer del Pont i pel nord seguiria una línia que anava per darrere de les cases del carrer del Rector Roca, fins a l’actual plaça de l’Església.

Restes del casal fortificat romànic datat al segle XII, el Casal-Castell de Bellpuig, situat dalt la carena, ofereix una magnífica vista del poble. Al segle XII el poble de Sant Julià passà a domini dels senyors de Bellpuig, fet que provocà que durant els segles XIV i XV s’anomenés també Sant Julià de Bellpuig.

Al segle XIX Sant Julià perdé el tren de la industrialització. Mentre molts pobles de la comarca començaven a desenvolupar l’activitat industrial a Vilatorta, la innovació tecnològica no va acabar d’implantar-se. Però aquest fet, sumat a la frondosa vegetació que envolta el poble i l’abundància i la qualitat de les seves aigües, van fer que des de començaments del segle XX Sant Julià de Vilatorta fos escollit com a lloc d’estiueig, de repòs i de tranquil•litat; i que s’hi construïssin nombroses torres i xalets modernistes. La gran majoria d’aquestes edificacions les trobem situades a l’entrada de la població.

Un altre edifici peculiar de Sant Julià de Vilatorta és el Col·legi del Roser, erigit per Josep Puig i Sunyer l’any 1907.

LA MEVA: una petita població amb una gran riquesa patrimonial. Les seves cases senyorials, el nucli antic, la seva fortalesa i les seves fonts, entre d’altres llocs, respon a una visita tremendament interessant. Tinc pendent de visitar per segona vegada el castell de Sant Llorenç del Munt, dins el seu territori.

GALERIA FOTOGRÀFICA

localització