Sant Magí de Brufaganya és un santuari situat a 760 m d’altitud, sobre el començament del Torrent de Sant Magí, al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà).
És un recinte format per una església, un edifici conventual i altres dependències, com l’actual rectoria. El conjunt, força heterogeni palesa les diferents etapes constructives que ha sofert, degudes principalment a diferents ampliacions i als saquejos dels anys 1714, 1835 i 1936.
Segons la tradició popular, el santuari està dedicat a Sant Magí, martiritzat en el segle III i enterrat en aquest lloc. Fins el 1204 no s’esmenta documentalment la roca de Sant Magí i al segle XIII hi havia una església. Al segle XVI es va restaurar el temple i s’hi organitzà una germandat.
El 1732 es va començar a construir l’església actual, que es va inaugurar, encara que inacabada, el 1735.
Sota el santuari es troba la Capella de les Fonts de Sant Magí, d’aigua considerada com miraculosa i objecte de romiatge; segons explica la llegenda, el sant la va fer brollar donant tres cops a terra amb el seu bastó quan els soldats romans el baixaven captiu de la muntanya de la Brufaganya, a Santa Perpètua de Gaià. Durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera o Igualada han anat a buscar aigua de les fonts de Sant Magí de Brufaganya, per fer-la entrar després de manera solemne al seu municipi i repartir-la entre els veïns.
LA MEVA: molt conegut. Actualment en obres degut a un estat de conservació prou lamentable.