Sant Pere de Ribes, és un municipi de la comarca del Garraf. Té una extensió de 40,71km2. Limita al nord amb els termes de Canyelles i d’Olivella, al sud amb el de Sitges i a l’oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú. Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.
L’esment més antic sobre el topònim Ribes és documentat en la carta de franqueses i poblament d’aquest terme, datada el 6 de maig de l’any 990. En aquesta carta, signada pel bisbe Vives, s’hi llegeix «castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas», que traduït al català és «castell anomenat de Bell-lloc, que [també] en diuen de Ribes»
La riera de Ribes ha anat excavant aquest terreny argilós i ha format les anomenades timbes, entre les quals destaquen les de Sant Pau, can Fontanals, can Coll, can Quadres de la Timba, ca l’Escolà i el Ralet.
L’església Nova és d’estil neogòtic i està inspirada a l’església de Santa Maria de la Mar de Barcelona. L’ermita de Sant Pau, que va ser edificada damunt d’una antiga casa romana, és un dels perfils més reconeguts del municipi.
També cal veure el nucli antic, que integra els barris de les Parellades i Palou i el carrer del Pi. El barri antic té l’interès afegit d’acollir una gran part de les més de cinquanta masies tradicionals disseminades pel terme.
Les cases dels indians (segles XVIII-XIX) ofereixen una mescla de neoclassicisme, modernisme i noucentisme. És el denominat estil colonial.
El castell de Ribes, anomenat de Bell-lloc, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional. Es tracta d’un edifici documentat des del segle x que està situat, dalt un petit turó escarpat, a la dreta de la riera de Ribes.
LA MEVA: el Castell i l’esglèsia Parroquial i alguns carreros de cases blances al nucli històric, el més destacat. Població no gaire bonica.
CATALONIA-welcome 