Sant Pol deu el seu origen al monestir de Sant Pau, els primers documents del qual daten del segle X. A l’època medieval el poble visqué un època d’esplendor deguda, en bona part, a la riquesa i a l’activitat econòmica que generava el monestir.
El 1599 Sant Pol s’independitzà de Sant Cebrià i el 1859, amb l’arribada del tren, es visqué el desenvolupament del sector industrial, que junt amb una agricultura diversificada (olivera, vinya, ametller, garrofer i maduixera) i un importat sector pesquer, feren viure una nova etapa de creixement i bonança.
Des de principis del segle XX va anar adquirint renom i es consolidà com a vila d’estiueig de les famílies de Barcelona i les rodalies i, des d’aleshores, la vila ha albergat les cases d’estiueig de nombroses famílies que s’escapen a Sant Pol buscant la tranquil·litat que les seves cases blanques i platges transmeten al visitant.
«Sant Pol, quina hora és?”
Conten les “males llengües” que a l’època dels rellotges de sol, a la població, se’n va restaurar un que havia quedat malmès a causa del sol i la pluja i que, per evitar que els tornés a passar el mateix una altra vegada, se’ls va ocórrer de cobrir-lo, la qual cosa provocà que perdés la seva utilitat, quedant la busca a l’ombra del tendal.
I, com acostuma a passar, la llegenda serví a les poblacions veïnes per fer-ne mofa i en passar pel poble, sobretot amb el tren, feien sempre la mateixa pregunta als santpolencs…
Amb el pas del temps, però, la població va aprendre a conviure amb l’anècdota fins al punt d’arribar a utilitzar-la com a eslògan de presentació de la pròpia població, la qual cosa en una altra època hagués estat impensable:
“Sant Pol, a tota hora! ” és, avui, la frase reclam del turisme a la nostra vila.
Edifici catalogat com a Bé cultural d’Interès Nacional del patrimoni català i Bé d’Interès Cultural del patrimoni espanyol.
Al capdamunt del turonet situat a l’est de la població s’alça l’Ermita de Sant Pau, que ofereix al visitant una panoràmica excel·lent de la costa del Maresme, que arriba fins a Barcelona capital i que, quan hi ha bona visibilitat, permet veure el Montjuïc.
La capella de Sant Pau conformava un dels elements de l’antic monestir de Sant Pol del Maresme, el qual va donar posteriorment origen i nom a la vila de Sant Pol de Mar.
L’església de Sant Jaume, edificació d’estil gòtic tardà que data de l’any 1590, que es construí sobre una petita capella existent, que ja estava sota l’advocació de Sant Jaume i adossada a una torre de guaita del segle XVI que passà a fer – i encara fa – la funció de campanar.
El poble mostra una variada obra arquitectònica modernista, la major part de la qual és de l’arquitecte Ignasi Mas Morell i de la que en destaquen les façanes de diversos edificis, la propietat del quals és privada.
El restaurant Sant Pau de Carme Ruscalleda compta amb 3 estrelles Michellin des de 2005, el 2004 obrí un segon restaurant Sant Pau a Tòkio, que el 2007 obtingué 2 estrelles Michellin i el 2010, junt al seu fill Raül Balam, va obtenir una altra estrella Michellin en reconeixement a la seva tasca al front del restaurant Moments de Barcelona.
Parc del Litoral, situat a ponent de la població, és una gran extensió amb zona verda, que es troba al costat de la platja de Can Villar, la qual deu el seu nom a la masia de Can Villà, dels segles XVI i XVII, que encara conserva una finestra d’estil gòtic i que és la masia catalana més pròxima al mar.
LA MEVA: Poble ric, blanc, de pujades i baixades, de carrers estrets, amb personalitat!. Ideal com a turisme familiar. Bonic tot l’any!
CATALONIA-welcome 