La primera referència a Santa Coloma de Farners (‘Sanctam Columbam’) la trobem l’any 898, cinquanta anys abans que es consagrés la seva església parroquial, dedicada a Santa Coloma. El topònim ‘Farners’ és esmentat des del segle XI i fa referència als antics molins fariners que abundaven a l’indret, és molt utilitzat com a nom en els comerços i empreses del municipi. Santa Coloma de Farners es convertí en ciutat l’any 1906. Actualment la capital de la Selva comprèn el nucli urbà, les caseries de Castanyet, Sant Pere Cercada i Sant Miquel de Cladells.
fotografia: F.Avellaneda
La principal porta d’entrada a la població és la carretera de Sils, que després canvia de nom i es converteix, primer en el carrer de Jaume Camprodon i, després, en el carrer de Sant Sebastià. Sant Sebastià és una senzilla església que acull, cada 20 de gener, una important tradició: el Pelegrí de Tossa , en què els caminants acompanyen el Pare Pelegrí de Tossa de Mar en el seu trajecte fins a l’església, en l’acompliment del vot que la vila de Tossa féu al segle XVI per lliurar-se de la pesta.
fotografia: F.Avellaneda
fotografia: F.Avellaneda
Els edificis Bofill i la Pastisseria. El primer, d’estil noucentista-historicista, va ser construït entre 1898 i 1910. El segon deu la seva importància a la pastisseria on s’inicià l’elaboració de les conegudíssimes galetes Trias. Ja que diem això, abans d’entrar a la vila podeu visitar el Museu de les Galetes Trias, on es pot veure tot el procés productiu d’aquest dolç.
fotografia: F.Avellaneda
La plaça Farners, presidida per l’església parroquial, que en el costat de la plaça té uns porxos adossats anomenats ‘Les Mesures’, on se celebra el mercat del dilluns des de 1699. 
fotografia: F.Avellaneda
‘El Cercle’, d’estil modernista, de l’escola de Domènech i Montaner.
El Parc de Sant Salvador, un lloc de visita obligada, d’espesses ombres, especialment agraïdes a l’estiu, per a una llarga passejada des del seu extrem nord -la Font Picant, de fortes aigües ferruginoses-, passant per la famosa Font de Sant Salvador, de tres boques, fins al bonic balneari de les Termes Orion, amb poc més de 5 quilòmetres.
fotografia: F.Avellaneda
fotografia: F.Avellaneda
L’ermita de Sant Andreu de Castanyet ja s’esmenta al s. XIII; per tant, es considera d’origen romànic, tot i que al no ser pur, queda emmascarat. Té una sola nau, que queda capçada per un absis semicircular. A la banda nord hi trobem el campanar, de torre de planta quadrada i teulada piramidal, així com la dependència afegida de la sagristia.
Sant Pere Cercada és una entitat de població. Els habitatges s’agrupen al voltant de l’església del mateix nom, i són la transformació del que fou un monestir agustinià el 1136.
LA MEVA: és un poble que li tinc una estima especial, hi he anat en nombroses ocasions i tanmateix hi he treballat durant quasi dos anys. Destacar també el rigorós fred a l’hivern i la calor de l’estiu. Forta presència de nouvinguts.
CATALONIA-welcome 