El safareig, el castell i l’església configuren la plaça de Santiga, centre d’aquest espai. A la plaça, completen el paisatge un magnífic lledoner a prop del safareig, l’olivera al centre i un vell plataner al costat.
El nucli de Santiga es dividia en dos barris que tenien la riera de Santiga, abans Canalies, com a frontera natural, el barri de dalt i el de baix. Del primer era l’església, el castell, can Rectoret, can Barnola, i un grapat de masies més, moltes desaparegudes avui dia. Del segon, can Sabau Torreferrussa, can Maiol, can Llobet i d’altres.
L’església de Santa Maria l’Antiga o Santiga és l’altre element patrimonial a destacar, declarat pel Ple municipal bé cultural d’interès local (BCIL). Segons l’estat actual del coneixement, podem parlar d’ocupació de l’espai que ocupa l’església des d’època romana (s. I-V dC) tal com ho demostra una sitja i conduccions d’aigua que hi ha sota la rectoria i un tros de paviment romà trobat sota el campanar medieval.
El castell de Santiga és una masia fortificada (s. X-XI) de planta quadrada amb tres crugies i de tres pisos d’alçada, envoltada d’un mur amb un portal adovellat d’accés d’on penja un escut d’armes amb les ensenyes de les cases nobiliàries dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat. Declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) segons la Llei 16/1985, l’aspecte actual del castell és conseqüència de les reformes fetes per Miquel de Salbà, virrei de Mallorca i negociador espanyol en el Tractat dels Pirineus, que va aconseguir conservar en territori català la vila de Llívia.
Amb el segle XIX Santiga quedarà aturada en el temps. Entre 1836 i 1847 els veïns lluitaran per evitar l’agregació a Santa Perpètua ordenada per les autoritats. Finalment Santa Maria l’Antiga i Santa Perpètua es fusionaran en un sol poble. L’església deixarà de tenir culte regular a partir dels anys 20.
LA MEVA: quatre cases i un racó patrimonial.
CATALONIA-welcome 