La Mare de Déu dels Arcs o Santa Maria dels Arcs és una església de Santa Pau (Garrotxa).

El santuari dels Arcs és l’hostatgeria per a pelegrins bastida als segles XVII i XVIII i s’hi accedeix per una escalinata també d’època barroca.


És una església romànica del segle XII d’una sola volta amb reformes del segle XVIII. Inicialment va ser l’església parroquial de Santa Pau, fins que es va construir el temple en el centre de la vila, prop del castell.

El nom dels Arcs deriva del llatí Arcus i, segons alguns etimòlegs, evoca una construcció romana. El primer text on es documenta data del segle IX amb la denominació de Rividazer, i no és fins al segle x que s’esmenta l’existència d’una església dedicada a Santa Maria. L’advocació dels arcs és més tardana (apareix el nom és del 1157 en una confessió feta per Ademar de Porqueres i la seva esposa Agnès al bisbe de Girona Berenguer de Llerç d’uns drets dominicals que rebien del bisbat) i està relacionada amb la llegenda de la troballa, feta per un bou i una pastora del mas Plandevall de la imatge de la Verge Maria en una cova que tenia la forma d’uns arcs.
LA MEVA: santuari molt conegut a la zona, ara com a casa de colònies.