Vallfogona de Ripollès, tradicionalment Vallfogona de Ripoll, és una vila i municipi de la comarca del Ripollès.
És un conjunt que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Conjunt Medieval del nucli urbà és un conjunt arquitectònic de gran interès, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual i de forma circular, s’hi construïren les cases.
Antigament, aquest nucli estava emmurallat i el seu interior només era accessible mitjançant tres antics portals: el portal de la Muralla, a tramuntana; el de ponent, que donava accés a l’antic camí de Ripoll i el de migjorn, d’on arrencava el camí al castell de Milany, Siuret i Vidrà, passant pel pont medieval del segle XIV.
El Castell o Sala, la van fer construir per residir-hi la familia Milany quan van deixat d’aquest cim fins al fons de la vall al segle XIII. L’edifici és de pedra de bons carreus amb murs de gruix de 2 metres a la base.
La planta és rectangular amb tres pisos i una torre amb teulat d’una sola vessant de planta i set pisos d’alçada. Actualment propietat de la família Budallés, conserva una masoveria en la part baixa.
El campanar del Pòpul és el que resta de l’església del segle XII denominada de la Mare de Déu del Pòpul. Fou edificada pels senyors del castell. De la capella en cal ressaltar la imatge de la Mare de Déu del Pòpul obrada en els moments tardans del romànic, a la 1a meitat del S. XIII.
El Pont Medieval sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.
L’actual església parroquial dedicada a la Mare de Déu de la Salut, té el seu origen en un petit oratori existent el 1649, erigit prop de la font de la Salut, indret en el qual, segons la llegenda, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu. La nova església començà a edificar-se l’any 1689. Les obres van durar dotze anys i va ser beneïda el 7 de setembre de 1701.
La vella església parroquial de St. Julià està situada a 200 m. del poble, en un indret anomenat dels Ferrissos. L’edificació antiga que existia ja al 904 va ser engrandida per l’abadessa Ranlo del Monestir de Sant Joan de les Abadesses poc anys després. Es va consagrar al 961 per bisbe Ato de Vic.
LA MEVA: bonic i ben cuidat poble amb patrimoni monumental prou important.
CATALONIA-welcome 