La ciutat de Valls està enclavada en una zona de pas. Això fa que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l’home. En són bona mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a l’època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d’època iberoromana de Fontscaldes així ho evidencien.
Però el naixement pròpiament dit de la ciutat no es produí fins a la primera meitat del segle XII, una vegada derrotats els sarraïns que poblaven Siurana i la serra de Prades.
L’edifici que acull l’Ajuntament de Valls està situat a la plaça del Blat. Aquesta plaça porticada rep el seu nom del comerç de cereals que s’hi feia i és coneguda com el Km 0 del Món Casteller.
L’església de Sant Joan, Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 2015. Hi ha noticies que indiquen que al segle XII hi havia, al lloc on actualment està ubicada l’arxiprestal de Sant Joan, una església romànica anomenada Sant Joan la Major. Al segle XIII, i molt aprop, es va construir l’església de Sant Miquel. El creixement demogràfic de la població va propiciar la construcció de l’actual església de Sant Joan Baptista, iniciada l’any 1569 i acabada l’any 1583. La nau central de l’arxiprestal és d’estil gòtic i als laterals hi ha catorze capelles (set en cada costat), una de les quals està dedicada a la Verge de la Candela, la imatge de la qual és una reconstrucció del segle XIV.
El campanar de l’església de Sant Joan és tot un símbol de la ciutat. La seva espectacular alçada, 74 metres, el converteix en el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya i en un privilegiat mirador del Camp de Tarragona. Des del replà de les campanes es poden albirar els pobles i camps de fins a 5 comarques diferents.
Al mig del centre històric de Valls, a l’espai que ocupava la Vila closa, a prop de l’església arxiprestal de Sant Joan, es troba l’antic barri on van viure els jueus durant la seva estança a la ciutat, entre els segles XIII i XV. Aquest barri, situat on actualment es troben els carrers dels Jueus i del Call, conserva l’estructura urbana original. Es creu que, a l’alçada de l’actual número 18 del carrer dels jueus, s’ubicava la sinagoga, i al carrer dels jueus fent cantonada amb el carrer de l’església, es troba la casa on hi va ser l’antic Estudi.
Prop de l’església de Sant Joan, trobem un conjunt de quatre arcs apuntats (segles XII-XIV) que van formar part d’un antic magatzem medieval propietat de l’església on s’hi guardaven els delmes que percebia el Paborde en nom de l’Arquebisbe de Tarragona. L’edifici fou propietat de l’església fins a gairebé el segle XIX, moment en què fou compartimentat i convertit en diversos habitatges. Els arcs gòtics que ara es poden contemplar en forma de plaça pública sostenien la casa coneguda com a Ca Magrané.
Aquest altiu monument, inaugurat l’any 1969, ubicat al passeig dels Caputxins, és obra de l’escultor vallenc Josep Busquets i és un homenatge de la ciutat als castellers de Valls: els Xiquets de Valls.
Parlar de la història de la Colla Vella dels Xiquets de Valls és sinònim de parlar de la història del fet casteller. La Colla Vella pot presumir de ser l’única que s’ha mantingut activa des dels seus inicis de manera gairebé ininterrompuda, amb l’excepció de guerres o per fusions obligades per les autoritats. Des de principis del segle XIX fins avui, nissagues de castellers han fet castells amb la Colla Vella, passant la tradició de pares a fills i de fills a néts, amb l’objectiu de mantenir viva una de les tradicions més importants de la cultura popular catalana i de portar arreu del país les millors construccions del moment.
LA MEVA: el món casteller molt present a tota la població. Un centre històric prou interessant, de carrers estrets i en procés de restauració.
CATALONIA-welcome 