La zona va estar poblada des de molt antic, com ho demostren les restes trobades de la cultura megalítica de l’Edat de Bronze en la Cova Gran, o els sepulcres de fossa neolítics oposats en el lloc anomenat L’Abric de Pedrafita, o les restes de poblats íberos i romans.
La primera referència documental, amb el nom de Vila Rotonda, data any 959, quan Domènech va cedir el lloc a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulalia i al bisbe Guillem de Barcelona per construir el castell de Freixà i el terme de Vilarrodona …amb viles que estan en la part del migdia i els seus voltants…, la qual cosa fa pensar en l’existència d’importants restes romanes o d’un nucli d’incipient població.
L’església es troba situada al centre de la vila. És un edifici de grans dimensions que fou bastit entre els anys 1793-1797 damunt un temple romànic anterior que havia quedat petit davant el creixement demogràfic del segle XVII.
L’origen del castell es pot situar cap el 1150. Es troba documentat des del 1210. Durant la guerra civil del segle XV, el castell va ser un nucli important d’oposició al rei Joan II. Durant el segle XIX, en temps de les guerres carlines, el castell va patir diverses modificacions en la seva estructura. L’any 1874 es va aixecar la torre. Després de la desamortització del 1835, la propietat va passar dels bisbes de Barcelona a la Nació i més tard, va ser venut a la família Sanahuja, que encara el conserva en propietat. Al llarg del segle XX, perduda la seva funció de castell, s’ha anat deteriorant progressivament i en part, ha estat adaptat com a habitatge.
La construcció del Columbari està relacionada amb un ritu religió funerari, la incineració, que fou vigent en el món romà fins al primer terç del segle II d.C. Les despulles del difunt, col·locades damunt una pira de llenya, eren cremades, i les cendres que s’obtenien, guardades en unes urnes de fang. Al voltant del segle V a.C., les urnes cineràries es van dipositar en uns edificis de planta circular o rectangular que disposaven de nínxols o fornícules adossades a les parets. Aquests llocs sagrats, com que s’assemblen als colomers, es deien columbaria, mot d’on ve la denominació actual.
LA MEVA: població poc atractiva però amb patrimoni prou important com per visitar-la.