Situat a la plana de l’Alt Empordà, el terme municipal de Vilajuïga, s’estén sota el contraforts nord-occidentals de la serra de Rodes. Amb una situació privilegiada que l’ha afavorit al llarg de la seva història i habitat des de l’antiguitat, conserva un grup molt, notable de sepulcres megalítics. El lloc de Vilajuïga va formar part, del Comtat d’Empúries.
L’església de Sant Feliu de Vilajuiga (“Sancti Faelicis in Villa Judaica”), no es troba documentada fins l’any 1080. En els nomenclàtors d’esglésies del segle XIV figura Sancti Felicis de Villajudaica(1362),i anys més tarda la darreria de segle, l‘Esclesia parrochialis sanctis Felicis de Villaiudaycha. Pel significat del nom del topònim resta ben evident que vol dir “vila jueva” o “vila de jueus”. Hem de suposar que la fundació o repoblació del lloc fou obra de jueus.
El Castell de Quermançó és tot un símbol de Vilajuïga. Situat a no gaire alçària, en un lloc estratègic, era un reducte impórtant de defensa i difícil d’expugnar pel seu caire encinglerat. El castell fou possessió dels Comtes d’Empüries.
Avui dia, la seva situació privilegiada al bell mig de dos parcs naturals a poca distància de Figueres, Roses i Llançà, i molt ben comunicada amb la resta de la comarca; ha fet que Vilajuïga, esdevingui un indret molt dinàmic.
LA MEVA: l’església de Sant Feliu, dues esglésies en una. El castell de Quemarçó també molt destacable.
CATALONIA-welcome 