Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme. El nom té el seu origen en la veu romana Villa Azari i el primer document que fa menció del lloc és de l’any 978.
Sant Genis és l’església parroquial, amb elements del monumentalisme academicista i del gòtic tardà. És esmentada des de 1118, fou refeta totalment el 1511-19 amb estil gòtic tardà. Fou incendiada el 1936 i derruïda al 1941.
El Teatre La Massa és un espai teatral. El teatre fou l’eix social i cultural de la vila fins a finals del segle xx.
Del Castell de Vilassar, sembla plausible que els orígens del castell es remuntin al segle x, quan ja existia un nucli originari format per una torre de guaita i un recinte emmurallat al voltant. Al principi constituïa el centre d’una jurisdicció amb entitat pròpia però aviat fou propietat dels senyors de Burriac.
El Museu-Arxiu té com a finalitat la conservació i difusió del patrimoni arqueològic, arquitectònic, històric, natural i cultural de Vilassar de Dalt i el seu entorn.
La Fornaca de Vilassar de Dalt és un recinte arqueológic situat al municipi que inclou tres forns romans dedicats a la producció industrial de material ceràmic de gran format: material de construcció i recipients de grans dimensions.
Can Maians és un casal amb una torre de defensa declarada com a bé cultural d’interès nacional.
El Dolmen de Can Boquet o Roca d’en Toni es troba al Parc de la Serralada Litoral. Es tracta del megalit més conegut de la comarca del Maresme. És un sepulcre de corredor evolucionat, del tipus petita galeria catalana, amb planta quadrangular i corredor de lloses de granit. Conserva una bona part del corredor i tota la cambra, coberta per una sola llosa enorme. Actualment, no queda res del túmul ni del cromlec, però cap al 1920, encara n’hi havia vestigis.
En l’antic terreny del camp de futbol i les pistes d’atletisme, delimitat pels carrers Pius XII,
Mestre Salmeró, Reina Elisenda i Guilleries, s’han documentat una sèrie de restes arqueològiques relacionaldes per una banda amb una vila o part rústica d’una vila que havia de ser propera amb una cronologia d’entre els segles II aC i III dC i una zona de necròpolis tardana, datada entre els segles IV i VII dC.
La capella de Sant Sebastià fou edificada entre el 1570 i 1578 al peu del camí que anava de Vilassar al veïnat de Cabrils, dalt de la carena i, molt probablement, en substitució d’una antiga capelleta o creu de camí.
L’ermita corona el cim del turó de Sant Mateu, amb accés a través d’una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe. L’últim tram s’ha de fer a peu.
Construïda, probablement, per sacralitzar una zona pagana, la capella és un edifici romànic d’una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble.
LA MEVA: típica població del Maresme, pendent de visitar la Roca d’en Toni.
CATALONIA-welcome 