ESGLÉSIES DE SANT PERE DE TERRASSA

El Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere és el resultat d’un seguit de transformacions i construccions arquitectòniques al llarg del temps, des d’època ibèrica fins a l’actualitat. Del Conjunt, destaca l’arquitectura medieval de les tres esglésies que l’integren: la Sant Pere, la de Sant Miquel i la de Santa Maria.

També són de caràcter excepcional els testimonis conservats dels edificis del bisbat visigòtic d’Ègara (basíliques, baptisteris…), les pintures murals altmedievals i romàniques i els retaules gòtics.

DSC_0117_phixr (1)                                                                                                           fotografia: F.Avellaneda

DSC_0118_phixr                                                                                                           fotografia: F.Avellaneda

DSC_0119_phixr                                                                                                                fotografia: F.Avellaneda

DSC_0120_phixr                                                                                                            fotografia: F.Avellaneda

El conjunt, format pels edificis de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, ocupa una situació privilegiada, situat al nivell superior de les vessants, a la confluència entre els torrents de Monner o de Santa Maria i Vallparadís, punt idoni que aprofiten els primers pobladors amb assentament estable de la plana del Vallès.

Sant Pere

DSC_0110_phixr                                                                                                                 fotografia: F.Avellaneda

DSC_0105_phixr (1)                                                                                                          fotografia: F.Avellaneda

Al nord del recinte (o a l’esquerra, segons s’entra), és la més gran de totes tres esglésies i dóna nom al conjunt episcopal i també a l’antic poble de Sant Pere (avui barri terrassenc) que s’hi va formar al voltant. Té una sola nau amb absis trilobat i transsepte; la coberta és de volta de canó. La capçalera (l’absis i el transsepte) és d’època preromànica .

DSC_0108_phixr (1)                                                                                                              fotografia: F.Avellaneda

A l’interior, l’absis té un terra de mosaic del segle X de motius geomètrics, segons la tradició romana. L’absis central queda tancat per un retaule de pedra amb tres rengles de pintures murals del segle XI encara de tipus preromànic, els dos superiors dins d’arcs cecs a manera de nínxols, amb la representació de Sant Pere, Jesús, els evangelistes i altres figures bíbliques.

Sant Miquel

DSC_0111_phixr (2)                                                                                                              fotografia: F.Avellaneda

Se situa al centre del recinte, entre les altres dues esglésies. En l’actualitat, es creu que la funció de l’edifici era la de venerar l’enterrament d’un san màrtir, encara no descobert.

DSC_0142_phixr (1)                                                                                                              fotografia: F.Avellaneda

És l’única de les tres esglésies que conserva la planta primitiva sencera, la qual és quadrada, on s’inscriu una creu grega amb nínxols als angles; al mur est s’obre l’absis, de planta de ferradura per dins i hexagonal a l’exterior. A l’interior, al centre de la planta quadrada, s’alça un cimbori cobert per una cúpula i sostingut per vuit columnes fetes de fragments visigòtics reaprofitats, amb quatre capitells tardoromans.

DSC_0143_phixr                                                                                                             fotografia: F.Avellaneda

DSC_0144_phixr                                                                                                               fotografia: F.Avellaneda

Sota l’absis hi ha la cripta de Sant Celoni, amb capella absidal trilobada.

Santa Maria

Aquest edifici romànic, de l’inici del segle XII, es troba al sud del recinte i té planta de creu llatina. Davant i dins l’església es poden veure restes de les antigues edificacions paleocristianes i visigòtiques, com els mosaics sobreposats (l’un del segle IV i l’altre del segle V), l’absis rectangular visigòtic i amb criptes sepulcrals (excavat sota la nau de l’església romànica) o l’antic baptisteri (sota el transsepte).

DSC_0126_phixr (2)                                                                                                          fotografia: F.Avellaneda

DSC_0128_phixr (1)                                                                                                             fotografia: F.Avellaneda

Santa Maria, fins a la darrera remodelació, ha actuat a manera de museu que recollia les obres principals de tot el conjunt episcopal de Sant Pere, com els famosos tres retaules gòtics, ara redistribuïts en diferents localitzacions.

Retaules gòtics

DSC_0114_phixr                                                                                                             fotografia: F.Avellaneda

DSC_0115_phixr (1)                                                                                                             fotografia: F.Avellaneda

Residència episcopal

DSC_0125_phixr (1)                                                                                                               fotografia: F.Avellaneda

DSC_0122_phixr                                                                                                             fotografia: F.Avellaneda

Amb els primers focus de cristianització del Vallès, al final del Baix Imperi, i sobretot a meitat del segle V, quan Nundinari, bisbe de Barcelona, va separar de la seva diòcesi la part més occidental, creant el bisbat d’Ègara, trobem per primera vegada un aflorament important del conjunt de caire religiós, inclòs a l’aparell d’administració visigòtic. Fins al segle VIII, Ègara constitueix un bisbat independent, que aterma segurament tota la comarca vallesana, tal com esmenten els documents, donant els noms d’alguns bisbes de la diòcesi, i la celebració l’any 615 d’un concili a la Seu d’Ègara.

DSC_0127_phixr (4)                                                                                                             fotografia: F.Avellaneda

LA MEVA: espectacular conjunt monumental molt ric en continguts i a un preu assequible 6,00€. Aprofitar l’anada per visitar Terrassa, ha canviat molt en els últims anys i és molt interessant.

FITXA TÈCNICA

 

 

 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s