Capital de la comarca de la Conca de Barberà. Té el títol de Vila Ducal des de 1387. El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947 i el 1998 les seves pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l’Art rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
Les contínues inundacions i la necessitat d’instal·lar una plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida, van fer decidir al rei Alfons I ordenar traslladar la població a un petit turó situat a prop i li va atorgar la nova carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca. Així nasqué Montblanc el febrer de 1163.
Vila medieval de referència pel nombre d’edificis conservats d’aquest període (segles XIII i XIV). Sobresurt el clos emmurallat que encercla tot el nucli històric. Les obres es poden agrupar en construccions d’arquitectura religiosa i civil, ja sigui privada o pública, amb palaus i casals significatius.
L’església de Santa maria la Major, coneguda com la Catedral de la Muntanya i que resta inacabada degut a l’epidèmia de la Pesta Negra), és l’edifici més representatiu de la vila. És d’estil gòtic ogival amb interior d’una sola nau amb capelles laterals i volta de creueria. La portalada, de proporcions renaixentistes i ornamentació d’estil barroc, va substituir a la primitiva gòtica que va ser destruïda l’any 1651.
A través dels seus racons, carrers i places, es pot percebre històries i llegendes vives. Precisament dues llegendes donen vida a dues festes molt destacades de a vila com són la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi i les festes de la Serra que se celebren des de 1906.
LA MEVA: important conjunt monumental i el rei de les festes medievals.
CATALONIA-welcome 