Sant Feliu de Guixols

L’origen de la població es remunta al segle VI abans de Crist, en un petit assentament iber i més enllà dels origens, la ciutat va pendre forma durant l’època medieval, a recer d’una comunitat de monjos benedictins.

El 1354 esdevingué una vila reial i consolidà el seu paper de port natural de la ciutat de Girona.

Els orígens del Monestir es remunten al s. X (Porta Ferrada) i s’edifica sobre estructures anteriors d’època romana documentades arqueològicament. Es tracta d’un monestir benedictí fortificat que presenta diferents fases constructives fins al s. XVIII, amb el gran edifici barroc. La ciutat va néixer a redós del Monestir. El conjunt monumental del Monestir està considerat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Edifici construït el 1897 per la Sociedad de Salvamento de Náufragos, per poder-hi allotjar pescadors i mariners que naufragaven a la costa de Sant Feliu i per guardar-hi estris. S’hi mostren peces relacionades amb el salvament marítim originals del segle XIX (bot de salvament, caixes de cordatges, salvavides…) i conté també recursos audiovisuals.

El 1889 l’arquitecte General Guitart i Lostaló va projectar aquest edifici amb reminiscències àrabs. El Casino dels Nois (com se’l coneixia) i actualment el Casino La Constància aglutinava artesans, obrers, gent del mar i petits burgesos liberals, contraposat amb l’altre gran casino, el Guixolense, anomenat popularment dels Senyors, de caire conservador. L’edifici actual encara conté la mateixa estructura: sala de joc, sala de ball, escalinata i biblioteca.

De l’antic hospital de Sant Feliu la primera noticia de l’Hospital de pobres de Sant Feliu apareix l’any 1305 en el testament de Blanca de Mordenyac que llegà un llit amb manta al dit hospital. Aquest primer hospital estava situat en el carrer de Sant joan, dins el recinte emmurallat de la vila, i consistia en una o dues habitacions d’una casa. L’evidència del seu espai massa reduït va portar a la construcció fora muralles (al lloc on va estar fins el 2003) d’un nou hospital l’any 1595. L’hospital era de titularitat municipal. L’ajuntament nomenava l’administrador, encarregat dels comptes, i l’hospitaler (tot sovint hospitalera) que vivia al mateix edifici, tenia cura dels malalts, de fer el menjar, la bugada, cuidar l’hort, etc.

L’ermita de Sant Elm, és un edifici reedificat el 1923, en el context de la ciutat-jardí de la urbanització de la muntanya de Sant Elm (balneari, fonts i jardins, xalets modernistes), impulsat per l’industrial Pere Rius i Taulet. L’ermita havia estat, des del segle XV, una fortificació estratègica per al litoral de Sant Feliu, enderrocada pels francesos en les guerres de finals del segle XVIII.

Des del mirador (des d’on es pot contemplar la costa des de Palamós fins a Tossa de Mar), l’escriptor i periodista Ferran Agulló s’hi va inspirar per al bateig d’aquesta costa amb el nom de Costa Brava.

LA MEVA: atractiva, molts punts d’interés i amb molts plafons informatius. Una notable presència de peix fresc en la restauració.

GALERIA FOTOGRÀFICA

localització

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s